LA FIA-FAIA
En un país tan petit i transitat com el nostre encara queden tradicions, que es remunten més enllà de la història, i de les que no poden fer altra cosa que meravellar-nos de com han arribat fins a nosaltres, és el cas d’una festa tan particular, tan viva i tan autèntica com és la Fia-faia, actualment única al nostre Pirineu.
La Fia-faia es celebra a la vila de Bagà i el poble de Sant Julià de Cerdanyola. Valls planes en un terreny feréstec, històricament aïllat, refugi de bandolers, carlins, maquis..., un territori que per sí sol explica moltes coses.
La festa
La vigília de Nadal, al punt del capvespre s’encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, diferent a Bagà i a Cerdanyola, des d’allà el foc és transportat amb torxes, a cada poble. Els portadors en arribar reparteixen el foc a la resta de la població. Comença aleshores la crema general, acompanyada amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia", i d’un fons musical, sobre la que destaquen les campanes de les respectives esglésies. Música, campanes i cants omplen les oïdes. Quan les torxes en cremar queden curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. Acabada la crema es menja all i oli de codony tradicional de la diada.
La festa a Bagà té un aire espectacular, centenars de torxes trenquen la foscor i la plaça porxada recupera lluïssors medievals. A Sant Julià de Cerdanyola té una mida més amable i propera, i durant la nit es farà un àpat comunitari, al voltant del mateix foc, esperant, divertidament, la sortida el sol, és “l’endreça”.
Les torxes, anomenades faies, es fan amb una herba de tija alta, popularment fia; són lleugeres, altes i de llarga durada.
Origen de la Fia-faia
La Fia-faia és el que resta d’un antic ritus de culte al sol, que en canviar l’antiga religió va restar inclòs a la diada de Nadal. La foguera dalt el turó era com una pregària al sol per a que aquest no escurcés més el dia, les hores de claror, i comencés a allargar-lo.
El manteniment de la Fia-faia
La Fia-faia es manté per identitat baganesa i cerdanyolenca, és un element de festa, d’alegria nadalenca, de religiositat popular. Diuen els més vells i saberuts que si es conserva és perquè funciona. Enguany els fallaires de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola aturaran novament l’avenç de la foscor: la Fia-faia tornarà a aconseguir que la durada del sol al firmament creixi de nou cada dia.
XAVIER PEDRALS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada